Entrevista de Riuraus al Vernissa a Sergi Pitarch Garrido. Amb motiu de l’elaboració del curtmetratge ‘Del raïm a la pansa’, junt amb Josep i Javier Pitarch i la participació de Casimir Romero.

– El curtmetratge ‘Del raïm a la pansa’ ha participat a la Mostra de cine “Curts de Moscatell de Teulada”. I ara està seleccionat al MOST (Festival Internacional de cinema del vi i el cava). Quina valoració en feu?

Fem una valoració molt positiva perquè per a nosaltres el més important és donar visibilitat a la tradició associada a l’elaboració de la pansa i estos festivals són un altaveu que ajuda a la difusió del tema entre un públic que, a més, està interessat en totes les qüestions que envolten el raïm.

– És abans el Moscatell o la pansa? Vau preparar el documental per a presentar-lo o hi treballàveu abans?

La veritat és que vam conèixer la festa i les tradicions de les «escaldaes» gràcies a la gent del col·lectiu de Riuraus al Vernissa, fa ara dos anys. El primer any que vam assistir com a públic ens va entusiasmar la manera en quÈ l’organització explicava, d’una manera didàctica i amena, tot el procés de l’elaboració de la pansa a la riba del Vernissa. A partir d’eixe moment ens vam plantejar que estaria molt bé poder gravar una escaldà i aconseguir que esta tradició quedara per una part enregistrada i, per altra, arribara a més persones. El fet de presentar-lo a diversos festivals va ser una decisió posterior perquè vam comprovar que el curtmetratge, amb tota la humilitat amb que està fet, podria ser d’interés més enllà de les fronteres de la Vall.

– Vau decidir fer una coseta xicoteta? El format de minidocumental té dificultats afegides per la seua durada? Amb quin objectiu n’heu fet la tria?

No pensem que la durada siga un problema. En principi ens agrada donar-li a cada història que gravem el seu tempo, el seu propi ritme narratiu intern. En este cas va resultar poc més de set minuts. L’objectiu és que arribe a molta gent, que algú que no coneix res de la pansa, en acabar de vore la peça, haja aprés alguna cosa i, sobretot, s’interesse i s’incremente la seua curiositat.

– Un treball a tres mans deu ser més complicat de dur a terme… Feina o comboi? En el vostre cas, què ha pesat més?

És una miqueta de feina i és comboi. Tenim la sort de poder treballar de vegades junts i aportar cadascú la seua pròpia visió sobre el tema de manera complementària. Per a nosaltres no és feina pròpiament dita, és diversió. També és veritat que no comprenem fer este tipus de projectes si no ens divertim fent-los.

– Un dia vau passar per davant de Terrateig i vau decidir parar? Quina vinculació teniu amb el poble?

La vinculació és molt més que passar un dia pel poble. Javier, el germà major, és veí del poble. Ell i la seua família estan vinculats a la vida social i cultural de la Vall d’Albaida i en especial de Terrateig, on participen en activitats tant de recuperació de tradicions com de revitalització del medi rural. Eixe és el nostre compromís amb Terrateig i el Vernissa.

-El món rural es mor o es reinventa? Hi manquen idees noves?

El món rural necessita una reinvenció urgent. Estem en un moment clau de la història. Mai, en els més d’onze segles que la Vall d’Albaida està habitada, els seus veïns i veïnes s’han enfrontat a un repte tan gran com l’actual: el despoblament i la falta de relleu generacional tant en quantitat com en qualitat. Els nostres pobles han d’entrar d’una al segle XXI i convertir-se, gràcies a la tecnologia i les comunicacions, en alternatives viables de futur per a les noves generacions tot creant ecosistemes laborals i ciutadans que afavorisquen la reducció de la pressió emigratòria i es convertisquen en atractors de gent nova que rejovenisca els nostres carrers. El futur està en apostar per noves solucions, tenint cura dels aspectes i trets que han donat personalitat als nostres pobles. Iniciatives com l’associacionisme per a revifar les tradicions, tot donant-li al tema un aire nou, són imprescindibles si volem evitar la catàstrofe que suposaria l’abandonament, l’envelliment i la fossilització dels nostres pobles.

– Una part del patrimoni relacionat amb la vinya està a terra. Comencem per l’escaldà o per “la pedra”?

La vinya i la pedra estan íntimament relacionades. Són parts de la mateixa tradició i és imprescindible conèixer una i altra per a conèixer el caràcter dels nostres pobles de la Vall d’Albaida. Si no fóra per col·lectius ciutadans i gent implicada, totes estes tradicions es perdrien i, amb elles, una part importantíssima de la nostra història. I si no coneguem la nostra història, no podem entendre el present ni podem preparar-nos per al futur.